diumenge, 16 de setembre del 2007

2/9 - Iguazú (Brasil) - Buenos Aires

Ha passat una hora i mitja i ja tornem a ser dempeus. A les 8h30 tenim el bus cap a la part brasilera de les cascades.
L’Iguzú delimita la frontera entre Brasil i Argentina; desemboca en el riu Paraná, que fa de frontera entre Brasil i Paraguai en un primer temps i després de frontera entre Paraguai i Argentina, per acabar desembocant en el Río de la Plata. Complicat? No ho és tant!
Doncs bé, el bus ens baixa a la frontera Argentina. Tampó de sortida. Ens recull de nou i fins a la frontera brasilera, on ens abandona. Tampó d’entrada i esperem el següent bus que ens porta fins a Foz d’Iguaçu. Ja som a Brasil. Baixem, creuem la via i esperem l’últim bus que ens durà fins a les cascades, una hora i quart després.
La part brasilera és més vistosa. Veus la totalitat de les cascades d’un sol cop. Grans panoràmiques. I al final quasi entres en el darrer salt. És ben espectacular també. La visita no és completa sense veure-ho d’aquest costat. El recorregut és més curt, només amb dues hores ja hem tingut temps de sobres i pots tornar a muntar al bus per fer el camí invers. Tornar a Argentina amb 4 tampons més al passaport.
El dinar el fem amb la Marie i la Laida, que ens esperaven per dir-nos adéu i prendre els postres. Ens diem de tornar-nos a veure a París o Bayonne... Trobarem a faltar a aquestes bromistes, però nosaltres hem de seguir amb la gran aventura.
Ja a BsAs quedem amb en Diego i la Martina. Serà l’últim cop que els veuré abans de tornar a París. Per casualitat, l’Àlex i ells prendran el mateix vol de retorn. Confiem que no perdin ni l’enllaç ni les bosses... El temps ho dirà.
Sinó, la nit passa entre converses més o menys profundes, explicant el viatge que fa temps que la Martina vol fer. Són encantadors. Estan tan contents per nosaltres com si ells mateixos hi haguessin estat.
Acabem passada mitjanit, altre cop a la plaça Cortazar. Allí divaguem sobre la telefonia argentina. Resulta que si truques a un mòbil has de començar amb un 15, però si és d’una altra regió que la teva, hi has de posar el codi regional, però si envies un missatge el 15 sobra, però hi ha telèfons que no poden rebre missatges de mòbils internacionals... en fi, tot un embolic que fa que qui volem que rebi els nostres missatges no els rebi, sense saber-ho nosaltres, i així no hi ha cap pla per l’endemà que es concreti.

-----

Ha pasado una hora y media y ya volvemos a estar de pie. A las 8h30 tenemos el bus hacia la parte brasileña de las cascadas.
El Iguzú delimita la frontera entre Brasil y Argentina; desemboca en el río Paraná, que hace de frontera entre Brasil y Paraguay en un primer tiempo y después de frontera entre Paraguay y Argentina, para acabar desembocando en el Río de la Plata. ¿Complicado? No es para tanto!
Pues bien, el bus nos baja en la frontera Argentina. Tampón de salida. Nos recoge de nuevo y hasta la frontera brasileña, donde nos abandona. Tampón de entrada y esperamos el siguiente bus que nos lleva hasta Foz d'Iguaçu. Ya estamos en Brasil. Bajamos, cruzamos la vía y esperamos el último bus que nos llevará hasta las cataratas, una hora y cuarto después.
La parte brasileña es más vistosa. Ves la totalidad de las cascadas de un solo golpe. Grandes panorámicas. Y al final casi entras en el último salto. Es muy espectacular también. La visita no es completa sin verlo de este lado. El recorrido es más corto, sólo con dos horas ya hemos tenido tiempo de sobra y puedes volver a montar en el bus para hacer el camino inverso. Volver a Argentina con 4 tampones más en el pasaporte.
La comida la hacemos con Marie y Laida, que nos esperaban para decirnos adiós y tomar los postres. Quedamos en volver a vernos en París o Bayonne... Echaremos de menos a estas bromistas, pero nosotros tenemos que seguir con la gran aventura.
Ya en BsAs quedamos con Diego y Martina. Será la última vez que los veré antes de volver a París. Por azar, Àlex y ellos tomarán el mismo vuelo de retorno. Confiamos en que no pierdan ni el enlace ni las maletas... El tiempo lo dirá.
Sino, la noche pasa entre conversaciones más o menos profundas, explicando el viaje que hace tiempo que Martina quiere hacer. Son encantadores. Están tan contentos por nosotros como si ellos mismos hubieran estado allí.
Acabamos pasada medianoche, otra vez en la plaza Cortazar. Allí divagamos sobre la telefonía argentina. Resulta que si llamas a un móvil tienes que empezar con uno 15, pero si es de otra región que la tuya, tienes que poner el código regional, pero si envías un mensaje el 15 sobra, pero hay teléfonos que no pueden recibir mensajes de móviles internacionales... en fin, todo un embrollo que hace que quien queremos que reciba nuestros mensajes no los reciba, sin saberlo nosotros, y así no hay ningún plan para el día siguiente que se concrete.