13/9 - Bariloche

Plou. Només una miqueta, però plou. Això vol dir que a dalt les muntanyes estarà nevant i que a fora la ciutat farà fred... Ens quedem al llit.
I ara, ja no plou, però torna a ser massa tard per fer alguna excursió pel llac o pels poblets dels voltants. Avui serà un dia de passeig, de tendes, de rugby, de menjar, de sortir una mica i de xerrar amb la gent que hem conegut a l’hostal.
Bariloche està ple. Després d’uns certs dies sols en el sud i est de la Patagonia, finalment torna a haver-hi moviment. La gent omple els carrers, les tendes, els restaurants. Molts brasilers venen aquí per esquiar, però sobretot, qui ve, són els alumnes que acaben l’institut en viatge fi d’estudis. I així trobem que la mitja d’edat que omple els locals és bastant baixa... una mica més baixa que la nostra.
Des de molts punts de vista, la ciutat s’assembla enormement a qualsevol poble d’esquí, però encara més particularment als Alps suïssos. Així ho anunciava la guia i així ho constatem.
Amb les noies de l’hostal parlem d’anar a esquiar demà. Elles sembla que ho tenen força clar, i a nosaltres cada cop ens envaeix més la idea de “o ho fem ara o no ho fem mai”. Demà, depenent del temps, decidirem.

----

Llueve. Sólo un poquito, pero llueve. Eso quiere decir que arriba en las montañas estará nevando y que fuera en la ciudad hará frío... Nos quedamos en la cama.
Y ahora, ya no llueve, pero vuelve a ser demasiado tarde para hacer alguna excursión por el lago o por los pueblecitos de los alrededores. Hoy será un día de paseo, de tiendas, de rugby, de comer, de salir un poco y de charlar con la gente que hemos conocido en el hostal.
Bariloche está lleno. Después de unos cuantos días solos en el sur y este de la Patagonia, finalmente vuelve a haber movimiento. La gente llena las calles, las tiendas, los restaurantes. Muchos brasileños vienen aquí para esquiar, pero, sobre todo quien viene, son los alumnos que acaban el instituto en viaje fin de estudios. Y así tenemos que la media de edad que llena los locales es bastante baja... una pizca más baja que la nuestra.
Desde muchos puntos de vista, la ciudad se parece enormemente a cualquier pueblo de esquí, pero todavía más particularmente a los Alpes suizos. Así lo anunciaba la guía y así lo constatamos.
Con las chicas del hostal hablamos de ir a esquiar mañana. Ellas parece que lo tienen bastante claro, y a nosotros cada vez nos invade más la idea de "o lo hacemos ahora o no lo hacemos nunca". Mañana, dependiendo del tiempo, decidiremos.